L’AIXADA 038 | Mentre les llars siguin un actiu financer el dret a l’habitatge continuarà sent una quimera

Que l’accés a l’habitatge s’hagi convertit en una emergència crònica no és cap novetat. El que és urgent és deixar de tractar-la com si fos un problema puntual. Fa gairebé 20 anys que famílies senceres són expulsades de casa seva, abocades a la precarietat, la pobresa estructural i al sensellarisme.

I l’origen de la tragèdia sabem perfectament d’on ve. Mentre l’habitatge sigui un actiu financer, un negoci amb què uns quants poden acumular beneficis, el dret a l’habitatge continuarà sent una quimera. Aquests enginyers de la misèria s’enriqueixen a costa d’empobrir-nos i d’arrabassar-nos les nostres llars i les vides de les nostres veïnes. 

La fórmula? Deixar de desplegar la catifa vermella als depredadors immobiliaris i construir un blindatge absolut contra qualsevol ànim de lucre amb l’habitatge. Això vol dir: posar fi als desnonaments, garantir contractes de lloguer indefinits, prohibir la compra especulativa, expulsar els fons d’inversió del mercat residencial i garantir parc d’habitatge públic. 

I aquesta és la responsabilitat del govern de la generalitat. No pot continuar sent un simple executor de les polítiques de Madrid mentre renuncia a exercir les majories del Parlament per blindar el dret a l’habitatge. Si l’habitatge ha de ser un dret i no un negoci un decret pedaç no ho garantirà. 

Necessitem organització, mobilització, contundència i canvis profunds. Ja n’hi ha prou d’engrunes. Construïm un país per viure-hi.