Adrià Guimerà «Guanyem Cerdanyola vol continuar sent la candidatura de base del moviment popular»

On va començar la teva militància? 
La meva militància més activa va començar el 2013, al Casal Popular i Cultural Buirac, on vaig participar en diferents moviments populars com la Festa Major Alternativa, Solidaritat Cerdanyolenca, Mala Herba o La Figa Rebel. Després, el 2015 vaig començar a militar a la CUP Cerdanyola i al Compromís per Cerdanyola (candidatura anterior a Guanyem Cerdanyola), i actualment soc soci del Casal Popular La Flama i formo part de la gestora. A més, també participo en el Sindicat de Llogateres. En l’àmbit institucional, vaig ser regidor l’últim any del mandat 2019-2023 i en aquest mandat ho soc des del març de 2025.

Quants anys fa que milites a Guanyem Cerdanyola? 
Milito a Guanyem Cerdanyola des de la seva creació, a finals de 2018. Guanyem va néixer per dos motius: el primer després de fer la lectura que l’eina institucional anterior, Compromís per Cerdanyola, estava desgastada després d’haver governat de 2015 a 2019 amb una minoria absolutíssima de 5 regidors de 25. El segon motiu, va ser que es va donar una ampliació de l’espai polític sumant a companys i companyes d’EUiA, Comunistes de Catalunya i altres persones independents de la ciutat.

A què et dedicaves abans de ser regidor?
A escala militant, des de 2013 he participat i participo en diferents espais i moviments socials de Cerdanyola. Ara mateix, estem molt orgullosos de com hem aconseguit fer reviure el moviment popular a través del Casal Popular La Flama. El Casal va néixer el setembre de 2023 i ara mateix ja som més de 200 socis i sòcies. Laboralment, durant la meva etapa com a regidor he combinat la feina d’auxiliar administratiu a l’Institut Català de la Salut i, actualment, la de personal eventual del grup parlamentari de la CUP.

Amb què compagines la teva feina de regidor?
Si puc esmenar una mica la pregunta, m’agradaria dir que per mi, ser regidor no és una feina com a tal. És una etapa més de la militància. Per tant, la combino amb la resta d’espais de militància, que acostumen a ser més gratificants i agradables que l’Ajuntament i amb la meva feina actual a la CUP.

Què significa pel municipi de Cerdanyola que la Guanyem Cerdanyola ja hi tingui confirmada candidatura pel 2027?
Humilment, pensem que és la demostració que actualment tenim un teixit associatiu fort i un moviment popular organitzat a l’alça. Això facilita molt poder muntar una candidatura amb relativa facilitat. Per altra banda, més enllà del què, també trobem important el com. La majoria de la resta de partits han presentat únicament el candidat i nosaltres, de sortida, ja hem presentat els 10 primers, demostrant que som una candidatura col·lectiva i que més enllà de qui l’encapçali és important treballar un equip que representi els diferents barris i sensibilitats de la candidatura i la ciutat.

Quina és la principal preocupació que detecteu avui al municipi i com hi vol respondre Guanyem Cerdanyola? 
Desgraciadament, com a la majoria del país, la principal preocupació és l’habitatge. Cerdanyola és la tercera ciutat més envellida de Vallès Occidental, amb una mitjana d’edat per sobre dels 45 anys, i això és degut al fet que s’està expulsant la gent jove. Tot i existir un sentiment de pertinença i un arrelament fort a la ciutat, les cerdanyolenques es veuen obligades a buscar alternatives habitacionals a altres ciutats i pobles contra la seva voluntat. A més, a Cerdanyola cal sumar-hi que som una ciutat que conviu amb la UAB, i això fa que el lloguer d’habitacions estigui a l’ordre del dia. Si bé és cert que no es detecten molts desnonaments, sí que hi ha molt frau en el lloguer d’habitacions i temporada. 

Quina gran transformació heu fet, esteu impulsant o voleu impulsar des de l’Ajuntament?
Aquest mandat, amb una clara majoria absoluta del PSC (14 regidors de 25), hem apostat per mirar d’empoderar la ciutadania i fer molta pedagogia ideològica. Hem centrat els nostres discursos en tres eixos que pensem que són claus: l’habitatge, els serveis públics i la cultura a través d’entitats i associacionisme. Amb aquest últim eix sí que hem notat com el PSC s’ha vist forçat, per exemple, a incloure artistes locals en les seves propostes culturals. Estem molt lluny del que ens agradaria, però sí que notem que aquesta pressió ha fet moure al govern.

Quina proposta o prioritat voleu posar al centre de la campanya municipal?
La idea de cara a la campanya és continuar amb els principals tres eixos que hem anat desplegant aquest mandat: habitatge, serveis públics i cultura. El 2023 vam elaborar un programa molt complet des del punt de vista ideològic i l’objectiu d’aquestes eleccions serà arribar-hi amb aquest programa actualitzat i molt més aterrat a la nostra ciutat.

Sovint parlem de la necessitat de construir país des dels municipis. Què vol dir això en el vostre cas concret?
A Guanyem entenem el dret a l’autodeterminació i posterior independència com una eina per construir una República Catalana radicalment diferent de l’Estat espanyol. No entenem la República com un simple canvi de bandera o de marc institucional, sinó com una oportunitat per construir un país on càpiguen molts més drets, on els serveis públics i els drets socials siguin una prioritat i on la classe treballadora i les classes populars siguin el centre de les polítiques. En definitiva, aconseguir la plena sobirania nacionalment i socialment parlant. Per això, entenem que la construcció del país també passa necessàriament pels municipis. El municipalisme ha de servir per organitzar i empoderar les classes populars, per generar espais de participació i contrapoder i per demostrar, en la pràctica, que és possible governar d’una altra manera. Però també ha de ser una eina de pedagogia política: explicar que les transformacions que impulsem als nostres pobles i ciutats formen part d’un projecte de país més ampli i que una República Catalana pot oferir un marc per aprofundir aquests canvis. I quants més drets aconseguim batallar, més estarem confrontant amb un Estat que ja va demostrar durant els anys àlgids del procés independentista que és una màquina de destrucció de drets. 

Quina relació voleu construir amb el teixit popular, les entitats i l’associacionisme del municipi? 
Pensem que actualment, la relació amb el moviment popular organitzat és molt bona perquè ens trobem sovint i compartim espais com el Casal Popular La Flama, del qual Guanyem forma part com a entitat. Fent una mica d’autocrítica, hem de millorar la relació amb altres entitats que no són del cercle més proper, però que apleguen molta gent com podria ser el club de futbol o entitats culturals menys polititzades. És un dels objectius que també ens hem marcat de cara a aquesta campanya i, sobretot, el següent mandat.

Què diríeu a la militància de la CUP d’arreu del país per transmetre’ls que val la pena fer el pas i construir candidatures als seus municipis?
Per més trillada que estigui, a mi m’agrada molt recórrer a la frase de Joan Fuster de “Tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres.”. Trobo que sintetitza molt bé els motius pels quals vaig començar a militar i milito i pels quals hem de mirar d’ocupar tots els espais possibles, institucions incloses. I en l’àmbit institucional és especialment important assumir les contradiccions, vèncer les pors i mirar de tenir-hi participació. Ens agradi més o menys, actualment la gent relaciona política únicament amb el que nosaltres entenem com a política institucional (ajuntaments, parlaments, congressos…). I cal ser allà per explicar que la gent normal també fem política i que no regalarem l’espai als poderosos ni als “polítics professionals”.

Quin paper ha jugat Guanyem des de l’oposició i quin canvi voleu representar el 2027?
Aquest mandat hem apostat molt per la difusió ideològica dins de l’ajuntament, fent servir el relatiu altaveu que suposen els plens, entrevistes i articles d’opinió. Però sobretot, hem continuat apostant per fer créixer el moviment popular a través del Casal Popular La Flama. Després del que es va conèixer al 2015 com les candidatures del canvi, pensem que estem en un moment de reconstrucció on cal tenir mirada llarga, paciència i molta feina de base per bastir una alternativa consolidada al model de ciutat (i país) del PSC per fer que els cicles s’accelerin i puguem tornar a un escenari similar al del 15M i el procés però millor preparats.

Quin conflicte, proposta o lluita heu aconseguit posar sobre la taula malgrat no governar?
A escala de govern, com he explicat anteriorment, hem fet moure al PSC amb el que fa al paper i participació dels grups i artistes locals als escenaris de Cerdanyola. La seva aposta és la de macrofestes i macroconcerts de grups molt consolidats, sovint en castellà. Després de molt queixar-nos i fiscalitzar aquests esdeveniments comencem a tenir petits avenços en aquest sentit. Per altra banda, també hem insistit molt en habitatge. Especialment en la poca aposta per la construcció de parc públic i per la resposta gens àgil de serveis socials quan hi ha casos d’emergències habitacionals.

Acabeu la frase: “El 2027, Guanyem vol… continuar sent la candidatura de base del moviment popular de Cerdanyola”