No és que no ens esforcem prou. És que el capitalisme enriqueix uns quants mentre ens condemna a viure amb l’aigua al coll a la resta.
El lloguer ha pujat un 86%, els aliments un 45% i els salaris només un 25%. Gairebé la meitat de la població no podem anar gaire més enllà de cobrir les necessitats bàsiques. I per al jovent, emancipar-se i construir un projecte de vida s’ha convertit en una utopia. No és que no ens esforcem prou. És que el capitalisme enriqueix uns quants mentre ens condemna a viure amb l’aigua al coll a la resta.
Davant d’aquesta situació, recuperar la sobirania vol dir poder decidir de manera justa on destinem els recursos que sostenen les nostres vides. Vol dir posar-los al servei de les necessitats del poble treballador català i no dels interessos d’uns pocs. Vol dir fer fora els mercats especuladors, posar fre a uns beneficis que passen per davant de les nostres vides i garantir que l’habitatge sigui un dret, que tothom tingui accés a una alimentació digna i que els serveis públics responguin a les necessitats de tothom. Perquè no podem continuar deixant que el capitalisme decideixi com vivim, què ens podem permetre i quin futur tenim.
Per això, l’11 de novembre tenim una oportunitat per alçar la veu i plantar cara. Perquè la lluita per arribar a final de mes també és una lluita per la sobirania, pels drets de la majoria treballadora i per construir uns Països Catalans on puguem viure dignament.
Aquest 11 de novembre totes a la vaga general. Per fer fora els fons voltor dels Països Catalans. Perquè ja no podem més, perquè viure no ens pot costar la vida.



