De la proposta als fets: la CUP, amb un equip de juristes, posa a treballar grups parlamentaris i Govern per garantir el traspàs de competències completes en habitatge

El Parlament de Catalunya va aprovar l’1 d’octubre, en el marc del Debat de Política General, dues resolucions impulsades per la CUP que poden canviar la vida de moltes llars catalanes. La primera insta el Govern a exigir a l’Estat les competències completes en habitatge, amb plena sobirania efectiva per regular l’arrendament urbà, el sòl, la fiscalitat i l’ús econòmic de la propietat. La segona aprovar, en un període màxim de sis mesos, el tràmit d’una Llei d’Arrendaments Urbans catalana. Dues setmanes després, la CUP ja treballa perquè aquests acords no quedin en paper mullat.

Aquesta setmana, la CUP es reuneix amb els grups parlamentaris que van donar suport a les propostes de resolució. L’objectiu és clar: articular la majoria que ja existeix a la cambra i convertir-la en un calendari i en compromisos concrets. El termini fixat pel Parlament acaba a l’abril, i la CUP vol que s’aprofiti des del primer dia.

Per això, la formació no s’espera i ja treballa amb un equip de juristes especialitzat en habitatge. En primer lloc, identificar la fórmula per superar els obstacles legals que avui impedeixen exercir plenament les competències pròpies en habitatge. Sobre el paper, el país ja les té, però a la pràctica topen amb restriccions constants, com s’ha vist de forma reiterada amb les resolucions del Tribunal Constitucional en matèria d’habitatge. En segon lloc, l’elaboració d’un esborrany per una nova LAU catalana, que la CUP vol posar a disposició del Govern, dels grups i del moviment i sindicalisme per l’habitatge. El text hauria de garantir, tal com recull la resolució, drets bàsics dels llogaters com el caràcter indefinit dels contractes d’arrendament urbà, una regulació fora de preu de mercat i contenció efectiva dels preus del lloguer a tot el territori, la fi del frau dels contractes de temporada i del lloguer d’habitacions que s’utilitzen per esquivar la regulació, la limitació de les despeses i garanties addicionals que s’exigeixen per signar un contracte, l’obligació de la propietat de mantenir l’habitatge en condicions dignes i la protecció de les llars vulnerables davant dels desnonaments sense alternativa habitacional, etcètera. 

El fons del debat, però, és la sobirania. Els successius governs de l’Estat no han estat capaços de resoldre l’emergència habitacional, i el marc normatiu estatal ha permès convertir un dret fonamental en un actiu financer al servei de l’especulació. I quan Catalunya ha volgut actuar, s’ha topat sempre amb un mur. L’habitatge s’ha de poder decidir i gestionar des d’aquí, amb totes les eines legislatives, sense dependre dels ritmes i les majories de Madrid. Amb plenes competències, el país podria avançar molt més i molt més de pressa.

La CUP vol liderar aquest procés, però no en solitari. La proposta es construirà de manera coordinada amb el moviment i sindicalisme per l’habitatge, els moviments socials i totes aquelles forces polítiques disposades a avançar per garantir el dret a l’habitatge. El dret a l’habitatge no és una utopia, el Parlament ja s’ha posicionat i ara és l’hora de la veritat.