La dimissió de Trapero, una victòria de la unitat popular

El passat dimecres 9 de setembre, Josep Lluís Trapero va dimitir com a director general de la Policia. Ho va fer tot just abans de començar el curs, després d’un any que va arrencar amb les brutals actuacions dels Mossos durant la vaga per Palestina i que va acabar amb les infiltracions policials en assemblees de mestres.

Amb un Govern amb dos dits de front, Trapero no hauria arribat viu al setembre al capdavant del cos. El més normal hauria estat un cessament. Però el Govern Illa resol les seves crisis amb dimissions pactades —com en els casos de Trapero i la consellera de Drets Socials— o rellevant la segona línia de comandament, com ha fet amb les secretaries generals d’Interior i d’Educació en comptes de les conselleres pertinents.

Aquesta dimissió, però, no cau del cel. És el resultat de mesos i anys de feina sostinguda de la gent organitzada: de les entitats antirepressives i de defensa dels drets humans, dels col·lectius de docents, de la pagesia, del periodisme crític i de tothom qui ha denunciat, documentat i acompanyat cada vulneració de drets. A totes elles, la CUP envia el seu agraïment per una tasca immensa. És una victòria del país i és, també, una victòria de la unitat popular en els dos sentits de l’expressió: de la gent que s’organitza des de baix i de la CUP, que ha portat aquesta fiscalització al Parlament cada setmana, amb preguntes, compareixences i sol·licituds de documentació que sovint han estat l’única oposició real del que passa dins el Departament d’Interior.

Cal recordar, a més, que Trapero era una aposta personal i política del president Illa, abanderada durant la campanya electoral. Dos anys després, el balanç és el d’un fracàs absolut. Un fracàs més del president Illa i del Govern del PSC, com ja hem vist en transport, en educació i en drets socials. Un exemple més que esberla la imatge de bon gestor i garant de la pacificació que promou l’executiu d’Illa.

Però això no s’acaba aquí, la consellera Núria Parlon, va afirmar que amb Trapero «s’ha fet una bona feina» i que la nova direcció continuarà «en la mateixa línia». Aquesta afirmació es precoupant si tenim en compte que la feina que han fet aquests dos al capdavant ha estat vulnerar sistemàticament el dret a la mobilització popular, cosir a multes pagesos, mestres i activistes, infiltrar agents en protestes de docents, fabricar atestats falsos per empresonar independentistes i donar barra lliure a la impunitat policial. Continuar «en la mateixa línia» no és una garantia: és una amenaça però també una oportunitat, car al final aquesta praxi dels socialistes la faran caure a ella i al president Illa.

El relleu a la Direcció General, Ferran López, i al capdavant del Mossos, Sílvia Catà, obre un escenari nou, però el cal sobretot és un canvi de polítiques… El dispositiu del 10 i l’11 de setembre —l’independentisme barrat al Fossar de les Moreres més de sis hores, les càrregues a plaça Catalunya per fer lloc a qui havia anat a rebentar la convocatòria, l’agressió a un fotoperiodista amb agents al davant, les detencions a l’entorn de l’Arc de Triomf— confirmen la mateixa línia de la qual parlava Parlón. Mà de ferro contra el moviment popular i guant de seda amb l’extrema dreta. Per això hem registrat la compareixença de la consellera i dels responsables polítics i policials d’aquests dispositius, i hem reclamat tota la documentació sobre càrregues, detencions, material antiavalots i autoritzacions concedides a Aliança Catalana i a Núcleo Nacional. 

Posem sobre la taula el que la nova direcció pot fer des del primer dia com aturar les infiltracions en moviments socials, retirar les sancions contra pagesos, docents, activistes i periodistes, i depurar responsabilitats també entre els comandaments que van ordenar els dispositius. Res d’això és impossible, només requereix valentia, lideratge i sobretot voluntat política. Mentrestant, seguirem organitzant-nos per exigir una policia democràtica i no deixarem de mobilitzar-nos, denunciar i articular el treball institucional al servei de la persones.