Aprovada en el ple del 8 d’octubre, la moció defensada per Pilar Castillejo estableix que les escoles i els docents que mantinguin el català davant el 25% no estaran sols. El Departament d’Educació els haurà de donar cobertura i defensa jurídica.
El Parlament de Catalunya va aprovar el passat 8 d’octubre la moció de la CUP sobre la transversalitat de les polítiques lingüístiques. El punt central de la moció obliga el Govern a definir, abans del 30 de novembre de 2026, una estratègia política, jurídica i legislativa per defensar el català com a llengua vehicular, d’acord amb la Llei d’educació de Catalunya (LEC). L’estratègia ha de fer front a les sentències que imposen un 25% de castellà a les aules i a un eventual pronunciament del Tribunal Constitucional en el mateix sentit. Queda poc més d’un mes perquè s’acabi el termini, i la CUP recorda al Govern que el compromís continua vigent i que vetllarà perquè es compleixi.
La moció, però, va més enllà i estipula que el Departament d’Educació ha d’assumir la responsabilitat institucional de garantir que es compleix la LEC. També ha de donar cobertura i defensa jurídica a les direccions i als professionals dels centres que la continuïn aplicant, perquè no hagin d’afrontar individualment les conseqüències de defensar el model lingüístic del país. Dit d’una altra manera, les escoles que es mantinguin fidels a la llei catalana i no acatin la imposició del 25% no estaran soles. Si cal desobeir, no ho hauran de fer pel seu compte: defensar l’escola en català ja no serà una càrrega per a mestres i direccions, sinó una obligació del Govern.
El punt es va aprovar amb 67 vots a favor, 26 en contra de PP i Vox i l’abstenció dels 42 diputats del PSC, que no s’hi va atrevir a votar en contra. Durant el debat, la mateixa portaveu socialista, Imma Ferret, va defensar que el Govern ja treballa en aquesta línia. Si és així, doncs, el govern d’Illa no hauria de tenir cap problema per presentar l’estratègia dins del termini establert per la moció.
Per a la CUP, defensar l’escola en català és una qüestió de drets i de classe. L’escola és l’espai on tots els infants, vinguin d’on vinguin, tenen garantit l’accés a la llengua comuna del país, i especialment els fills i filles de la classe treballadora, també d’origen migrant. Si l’escola hi renuncia, conèixer el català dependrà de l’origen familiar de cada infant. Per això la CUP ha situat aquesta batalla al centre de la seva acció parlamentària.
Una moció amb tots els punts pràcticament aprovats
La resta de punts de la moció es van aprovar amb el vot en contra només de PP i Vox. Entre d’altres, el Govern haurà de fixar abans del 31 de desembre objectius verificables i terminis de compliment per a cada departament dins del Pacte Nacional per la Llengua. L’Oficina de Protecció de Drets Lingüístics haurà d’actuar d’ofici davant les vulneracions de drets, començant per les incidències d’interpretació als judicis i les queixes rebudes per Salut. Tots els serveis de la Generalitat hauran de garantir l’atenció oral en català abans de final d’any, amb clàusules lingüístiques obligatòries als nous contractes. I s’haurà de garantir que el president de la Generalitat i els membres del Govern facin servir el català en totes les seves intervencions institucionals, incloses les compareixences, les rodes de premsa i els actes públics.
L’únic punt que no va prosperar va ser el que constatava que el Pacte Nacional per la Llengua ha fracassat com a instrument per capgirar la minorització del català, i que el Govern l’utilitza com a coartada mentre permet que les conselleries desatenguin les mesures que els corresponen. Va ser rebutjat amb els vots de PSC, ERC, Comuns, PP i Vox, tot i que en el mateix debat ERC i Comuns van reconèixer que hi ha conselleries que no compleixen el Pacte.
La CUP fa una valoració molt positiva d’una moció aprovada pràcticament sencera, que converteix en compromisos amb data allò que fins ara eren declaracions. El primer termini és el 30 de novembre, i servirà per comprovar si el Govern està preparat per defensar l’escola en català davant la previsible sentència del Tribunal Constitucional. El català té al seu costat una comunitat educativa compromesa i un ampli consens social. Ara cal que el Govern faci la seva feina i deixi d’amagar el cap sota l’ala i de refugiar-se en un pacte sovint massa innocu.



